Experiències TIC a l'aula

Aquesta setmana, hem treballat diferents models d'organitzacions, models de treball i experiències TIC a l'aula. Ha arribat l'hora d'ajuntar tots els coneixements que hem adquirit a les últimes setmanes per tal de vore que podem fer i com ho podem fer.
Primerament, hem estudiat com sempre un text que prèviament ens havien preparat i al qual podíem trobar informació referent a aquest tema. Hem començat amb una qüestió essencial: l'organització de l'aula.  
Un aula preparada per a treballar les TIC pot organitzar-se de diferents maneres. Evidentment, pot tractar-se de la típica aula d'informàtica. A més a més, existeix el model del "racó del ordinador", al qual tenim un ordinador a l'aula que els alumnes poden utilitzar per torns, o el model de l'aula mòbil al qual tenim un armari amb rodes al qual emmagatzemem el maquinari necessari per a treballar a l'aula. Aquest últim es el model que més m'agrada ja que dona la possibilitat de tindre a tot l'alumnat d'utilitzar el maquinari simultàniament.
Després de parlar de l'organització de l'aula, evidentment hem de parlar del programari que utilitzarem. Aquest tema l'hem tractat abans, però com a recomanació parlaré del Jclic i les excel·lents aplicacions que hi podem trobar. Ací podem trobar-nos diversos exemples.
Com a exemples d'experiències amb aquestes tecnologies, m'ha agradat especialment la del Skype a l'aula. Realment molt interessant.

Res més. La pròxima setmana toca vídeo. Ens veiem!!

Maquinari TIC

Aquesta setmana hem treballat un tema que probablement generarà en un futur immediat una eclosió de noves metodologies i propostes didàctiques: el maquinari TIC.

Quan parlem de maquinari TIC, ens referim a tot tipus d'aparell tecnològic susceptible de ser utilitzat a l'aula, com ara ordinadors o càmeres de vídeo però, principalment, parlem de tauletes tàctils i pissarres digitals.

Les tauletes tàctils, o tauletes digitals interactives (TDI) han aparegut recentment al mercat, però en els pocs anys que porten a la venda han aconseguit establir-se amb força a la vida quotidiana gràcies a uns preus cada vegada més competitius i a la gran quantitat d'aplicacions centrades en aquestes que existeixen. De fet actualment hi ha un lucratiu mercat en expansió dedicat completament a la creació d'aplicacions per a tauletes i smartphones. Hi trobem aplicacions de tot tipus i, evidentment, també hi trobem aplicacions susceptibles de ser utilitzades a l'aula o d'altres que directament estan concebudes com aplicacions didàctiques. La seva facilitat d'us, les seves possibilitats audiovisuals i la seva lleugeresa i compacitat son els seus millors avantatges. 

Les pissarres digitals  són, tanmateix, uns aparells que tenen uns costos cada vegada més econòmics i que ,a més a més, tenen una evident orientació didàctica. Ja fa temps que s'utilitzen les pissarres digitals: un ordinador amb un projector és bàsicament una pissarra digital no interactiva. Si utilitzem com a fons del projector una pantalla blanca interactiva, tindrem una autèntica PDI (pissarra digital interactiva) encara que normalment associem la paraula PDI als nous panells tàctils que estan eixint all mercat i que son, literalment, tauletes gegants que poden utilitzar-se com a pissarra però, tanmateix, poden posar-se en horitzontal i convertir-se en taules digitals.

Un altre model de PDI que ens presenten en el text m'agrada tant que no puc resistir-me a compartir-lo al blog:

Si analitzem un poc tota aquesta ona d'informació, ens trobem amb una gran quantitat d'aparells nous que poden literalment revolucionar la metodologia didàctica actual Però, evidentment, no tot son avantatges i ens trobem amb una petita quantitat de problemes.

Primerament, cal ajustar la metodologia didàctica a aquestes eines si volem que tinguen algun sentit a l'aula. Evidentment, a determinades àrees resulta molt senzill utilitzar aquestes ferramentes i l'assumpte es converteix en una qüestió de voluntat de treball i renovació per part del docent. Així, aquests aparells poden optimitzar i dinamitzar les classes de assignatures “visuals” com història o biologia amb poc esforç si s'afegeixen fotografies, animacions o vídeos a les tècniques didàctiques més tradicionals. Però altres àrees requereixen més treball i dedicació per a aconseguir aquest objectiu i resulta patent que a les matèries proposades com a exemple es poden fer cosses més interessants amb una PDI que ficar vídeos.

A més a més, a aquests problemes d'adaptació i renovació hem d'afegir l'alt cost d'aquests aparells. En temps de continues retallades i envoltats d'aquest paradigma auster que envolta els serveis públics, plantejar aquestes qüestions pot parèixer en certa mesura utòpic, sobretot tenint en compte la de vegades qüestionable inversió prèvia que s'ha realitzat en tecnologia als centres educatius..

Sincerament, pense que aquests problemes no han de fer-nos oblidar les possibilitats d'aquests avanços tecnològics ni poden utilitzar-se com a excusa per a no millorar les competències pròpies a aquestes àrees. Aquestes eines hui per hui tenen ja una gran quantitat de recursos a la web i la feina d'un bon educador ha d'incloure la recerca i anàlisi constant d'aquestes novetats i, tanmateix, un bon professional hauria de fer l'esforç de dominar aquests recursos per poder crear-ne nous i compartir-los amb la resta de comunitat docent. A més a més, amb un esperit i una voluntat adequades alguns problemes econòmics podrien mitigar-se. Al cap i a la fi, demanem als pares tots els anys que facen un desemborsament important en llibres. Si generarem nosaltres mateixos material didàctic digital que pogueren utilitzar els alumnes substituint aquests llibres, i juntament amb els baixos preus que tenen les TDI, podríem recomanar als pares i mares d'alumnes que compraren tauletes als seus fills i encara els eixiria més econòmic que comprar tants llibres. Normalitzar aquesta situació faria més fàcil per als centres fer els desemborsaments associats a les PDI i a les connexions wi-fi que aquestes eines necessiten Tot això sense necessitar una inversió forta per part de la conselleria educativa pertinent.

Amb voluntat, tot és possible 

Aprenentatge a Internet

Aquesta setmana hem treballat plataformes a les quals podrem desenvolupar processos educatius a la xarxa amb es nostres alumnes. Particularment, hem treballat les webquest, les caceres del tresor, els blogs i les wikis.

Una webquest, o "investigació en la web", és una activitat on els alumnes han de cercar informació investigant en la xarxa i, posteriorment, analitzar-la i desenvolupar-la. Usualment, aquesta recerca d'informació es planteja com a un repte per a motivar i atraure l'atenció dels alumnes. En el document que hem llegit ens adreçaven a diverses pàgines on podíem trobar webquest en valencià, i ens mostraven una pàgina on ens ensenyen els passos necessaris per a crear la nostra propia webquest. Una que m'ha cridat l'atenció l'he trobat a directori webquestcat.net/, i s'anomenava "Descobrint les Matemàtiques" . A aquesta activitat ens proposen fer una recerca a la xarxa que ens portarà a descobrir i entendre la història i moltes particularitats i curiositats d'aquesta ciència. Molt recomanable.

Més senzilles que les webquest són les caceres del tresor. Bàsicament, ens plantegen diverses preguntes i nosaltres hem de fer una recerca a la xarxa per respondre-les. A més a més, generalment es proposa una pegunta final que els alumnes han de resoldre en grup a partir de la informació prèviament cercada. Ens recomanaven un directori de caceres del tresor prou interessants. Personalment, m'ha agradat una cacera del tresor on ens proposen descobrir els quadrats màgics.

Per part dels blogs, el document feia una anàlisi de les possibilitats didàctiques d'aquests com la capacitat d'utilitzar-los com a eina comunicativa, per a treballar l'expressió i comprensió escrita i lectora. o per a facilitar a l'alumnat material audiovisual. Així, ens trobem amb una ferramenta àgil i versàtil que pot utilitzar-se a qualsevol especialitat. Ens mostraven diversos directoris de blogs en català, però vull recomanar aquest blog de matemàtiques centrat a l'etapa de la ESO. Molt útil.

Finalment, hem estudiat les wikis. El nom prové del terme wiki wiki hawaià que significa ràpid i, literalment, es la paraula que millor defineix aquestes web que son creades i actualitzades de forma co·laborativa pels usuaris. En l'àmbit educatiu, les wikis ens permeten compartir documents, recopilar informació, facilitar els treballs en grup, reforçar la participació de l'alumnat i crear fàcilment aules virtuals. Ens recomanen wikispaces per a crear les nostres pròpies wikis, i ens donaven un exemple. Prèviament ja coneixia aquestes eines on-line, i opine que poc a poc aquesta ferramenta s'utilitzarà més i més a les aules.

Com es pot vore, ha sigut una setmana prou moguda. La setmana pròxima continuarem. Ens llegim!

Portals Educatius

A aquesta entrada analitzarem amb profunditat els recursos web que he descobert aquesta setmana a la xarxa.
Primerament, començaré amb edu365.cat. Aquest portal és una font impressionant de material pedagògic en català. Podem fer recerques indicant el nivell educatiu i la matèria en qüestió i, a més a més, la interfície és fàcil i agradable, raó per la qual és un portal que podrem utilitzar tant els docents com els alumnes. Fins i tot podem trobar enllaços directes a la Viquipèdia en diversos idiomes o anàlisis de videojocs. Personalment el considere un 'recurs de recursos' fonamental.
Altra xicoteta meravella que he trobat aquesta setmana és, com he anomenat a l'altra entrada d'aquesta setmana, la web Entreteniments Matemàtics. Ací podem trobar una gran quantitat d'històries, endevinalles i jocs matemàtics. Tenim reglaments de jocs de taula, explicacions de conceptes com les sèries matemàtiques, curiositats, quadrats màgics... de tot.
Rectes a l'espai es una pàgina amb una presentació molt interessant i on podem trobar un excel·lent suport per als conceptes que es treballen a segon de Batxillerat. Explicacions i exercicis es combinen un darrere de l'altre reforçant-se mutuament.
L'última web que destacaré es la de Història de les Matemàtiques. Com ja he comentat es tracta d'un webcomic i resulta interessant perquè ens permet oferir als alumnes un recurs simpàtic amb el qual podran donar context històric a molts conceptes i teories que estudien a l'aula.

Informació a Internet

Aquesta setmana hem estudiat com s'estructura la informació a la xarxa i com podem aprofitar aquesta informació a l'hora de treballar amb els nostres alumnes. Primerament, hem llegit un text que aprofundeix en els conceptes relacionats amb aquest tema i que ens presenta diverses pàgines a les quals podem trobar recursos didàctics centrats a la nostra àrea docent. Evidentment es tracta d'un llistat extens i, per sort, he trobat prou recursos associats al meu cap de treball.
Seguidament, començàvem amb el treball. Estudiant aquest llistat, havíem de trobar cinc pàgines referents a la nostra matèria i fer una anàlisi de cadascuna d'aquestes pàgines. Personalment he decidit fer la meva recerca a la pàgina edu365.cat, una web on trobem una quantitat massiva de material pedagògic en català. La recerca la he centrat a l'etapa de secundària, encara que també he analitzat una web de batxillerat ja que la meva professió es centra en aquestes dos etapes educatives. Dues d'aquestes webs, Introducció a les Funcions i Estudi Gràfic de les funcions elementals tractaven, com els seus noms indiquen, de l'estudi de les funcions elementals. Rectes a l'espai és una excel·lent pàgina on treballem la geometria de segon de Batxillerat, mentre que Història de les Matemàtiques es un webcomic que ens mostra de forma amena i divertida la evolució històrica d'aquesta ciència. La meva favorita, Entreteniments Matemàtics, és una compilació de acudits, endevinalles, històries i jocs de taula i d'enginy relacionats amb les Matemàtiques.
Faré una anàlisi més avançada en un altra entrada de totes aquestes interessants webs. Per altra banda, el diari finalitza fins la setmana que ve. Ens llegim!!

Tecnologia Mòbil: ¿una eina de futur?

L'últim treball d'aquesta setmana versa sobre els dispositius mòbils i la aplicació dels mateixos a l'educació.

En els últims anys, la tecnologia mòbil ha evolucionat ràpidament fins al punt que, hui per hui, trobem al mercat dispositius amb una capacitat de processament de dades equivalent a la de un ordinador portàtil. A més a més, la evolució d'aquesta capacitat de processament demostra ser inversament proporcional a l'evolució dels preus d'aquestos aparells. Per tant, i dit de forma més senzilla, cada vegada tenim dispositius millors i més econòmics. Això implica que, hui per hui, podem trobar-nos a aules on el 100% dels alumnes tenen smartphones o tabletes digitals. Trobar-nos en una situació com aquesta i no aprofitar-la pense que seria un error greu.

Evidentment, hem d'anar en compte. Per a un grup d'alumnes adolescents, trobar-se a classe amb un dispositiu que serveix per a navegar per la xarxa, per jugar a videojocs o per accedir ràpidament a xarxes socials serà, amb tota seguretat, una temptació que els portarà a realitzar tot tipus de tasques a l'aula excepte les directament relacionades amb la matèria que estiguen cursant. Però és evident que la capacitat de comunicar-nos directament i en qualsevol moment amb els alumnes, la possibilitat que aquestos tenen per accedir a aplicacions educatives al mòbil i el fet que en alguns d'aquestos dispositius, com ara les tabletes, es poden fer directament els treballs son raons de pes que hem de tindre en consideració.

Personalment, pense que utilitzar aquestes eines hui per hui a classe pot ser un poc arriscat si no tenim mecanismes de control adequats, encara que tal volta al futur es construiran mecanismes de control adequats. Però, per altra part, aquestes ferramentes interactives poden ser molt útils a l'hora de comunicar-nos amb els alumnes fora de l'aula per resoldre dubtes, poden ser utilitzades per a fer treballs en grup de forma ràpida, fàcil i eficient, i a més a més podrem fomentar l'ús de programes pedagògics especialment dissenyats per aquests dispositius.

En definitiva, una nova generació de dispositius que ens poden ajudar a fer més eficientment la nostra tasca.  

Diari Setmanal

Aquesta setmana, tocava treballar les xarxes socials. Es tracta d'un tema molt interessant perquè hui per hui, les xarxes socials són una realitat social que ha canviat en profunditat la forma de relacionar-se de les persones, sobretot dels adolescents. Les xarxes ens ofereixen velocitat a l'hora de comunicar-nos, intercanvis vertiginosos de dades i una capacitat de socialització de 24 hores al dia. Evidentment, algun ús didàctic li podrem trobar a tot això.

La primera part de la tasca era, com sempre, un recull d'informació al respecte del tema setmanal. El més destacat de tota aquest muntó d'informació era el tema dels perills a les xarxes socials. Precisament és el tema que més ha donat a parlar al primer exercici de la unitat.

El primer exercici era tan senzill com entrar al fòrum de l'assignatura i llegir i debatre amb els companys sobre les xarxes. Com deia abans, el tema estel·lar era el dels perills a les xarxes.

Personalment, crec que tota activitat humana està carregada d'un percentatge més o menys elevat de perill. Certament, no ens preocupem massa per el fet que un llapis pot convertir-se en una arma mortal a mans de un xiquet, o els danys permanents que podria sofrir si caiguera mentre va en bicicleta. Senzillament assumim que no li clavarà el llapis a l'ull al seu company de classe, o que si li ensenyem les normes bàsiques de circulació no tindrem res a témer quan se'n vaja a jugar. De fet, últimament ja no es parla dels perills de la televisió, els videojocs o els jocs de rol. Hui per hui, aquestes coses estan superades i tenim un nou enemic mortal: les xarxes socials. Contínuament els programes de televisió especialitzats en el drama social ens parlen dels perills d'aquestes noves “ferramentes del mal”: abusos cibernètics, abusos sexuals cibernètics, robatoris, suplantacions d'identitat... tot un ampli sortit de perills els quals els nostres pobres fills segurament estan a punt de sofrir. Però com sempre a l'hora de vore amb els nostres ulls la realitat veiem que els propis crítics d'aquestes perilloses xarxes son usuaris habituals d'aquestes, i que fins i tot moltes vegades fan exercicis tan poc intuïtius com criticar les xarxes a les xarxes. Aquestes son al cap i a la fi ferramentes de comunicació i compartició. A totes les comunitats es poden produir abusos, es pot insultar mitjançant diversos mètodes de comunicació, i qualsevol persona vivent pot ser espiada, assetjada, acaçada o vigilada. Nosaltres som els que fem un ús malintencionat d'aquestes ferramentes. Ensenyem als nostres fills a utilitzar aquestes eines, donem-los uns valors existencials adequats, i s'acabaran aquests problemes.

Per altra banda, el segon exercici m'ha donat l'excusa perfecta per poder utilitzar per fi una xarxa que no hi havia utilitzat encara: twitter. Certament, fa temps ja que em vaig fer un conter a aquesta xarxa, impulsat per la moda i per els gustos de moltes de les meves amistats. Però al final no vaig passar d'entrar un parell de vegades al programa i retwitejar algun comentari al atzar per vore que passava. De fe no recorde ja ni l'usuari ni molt menys la contrasenya, i aquesta pràctica m'ha servit per a renàixer a aquesta xarxa social amb un nou nom. La tasca final ens remet a explorar una xarxa desconeguda i explicar com funciona, i la meva renaixença em dona l'excusa perfecta per a fer un xicotet anàlisi de twitter.

Twitter bàsicament és una xarxa convencional en el sentit de que tenim amics, podem vore quins amics tenen aquestos i, per tant, podem fer nous amics o reforçar antigues amistats. Però incorpora interessants diferències. Primerament, no podem enrotllar-nos massa: tenim una quantitat limitada de caràcters per a escriu-re allò que vullguem comunicar. Açò pot semblar inicialment una limitació, però dona molta dinàmica i agilitat a la xarxa: ràpidament podem vore allò que busquem o que ens interessa, i el que no ens agradi és més fàcil d'ignorar. A més a més, podem ser seguidors de qualsevol persona, la coneguem o no. Si afegim la opció de seguir a persones famoses, empreses o periòdics, tenim una ferramenta amb la qual podem vore ràpidament que pensen els nostres amics, persones que considerem interessants o famosos, tindre accés a noticies amb temps real, y a més a més de vore novetats relacionades amb empreses, programes televisius, o qualsevol cosa que ens agrade. Certament, ha sigut tot un descobriment.

Altra tasca consisteix a parlar de les etiquetes. Les etiquetes son bàsicament paraules-conceptes que ajuntem a una imatge, video, entrada o el que siga per a que poder classificar i trobar millor les coses ja siga al nostre blog o pàgina personal o ja siga a una xarxa social sencera. Com a exemple he triat les etiquetes asociades a una imatge de llapissos que he trobat a flicker:

Es poden trobar les etiquetes a la part inferior dreta

L'ultima part de la primera tasca és donar un exemple d'ús d'una xarxa social amb objectius pedagògics. Com a exemple, ens enllaçaven a un blog on explicaven com treballar amb Instagram, una xarxa social on compartim vídeos i fotografies. Açò m'ha donat una bona idea: el meu exemple seria un treball on els alumnes haurien de fotografiar coses que els recordaren conceptes matemàtics (infinit, successió, suma, resta...) i penjar-los i compartir-los amb els companys a aquesta xarxa. Crec que seria un treball prou interessant. 

I ací acaba el diari d'aquesta setmana. Ens llegim la setmana que ve! 

La llengua i les TIC

Aquesta setmana les tasques que he realitzat han estat molt interessants e instructives. Al cap i a la fi, treballar amb diferents diccionaris i enciclopèdies on-line en valencià sempre és un treball útil ja que son eines que abans o després necessitarem utilitzar tant a l'hora de fer treballs per a aquest curs com a l'hora de realitzar tot tipus de material pedagògic en valencià.

La primera tasca va consistir en visitar una sèrie de diccionaris en català, fer una cerca de paraules associades a l'especialitat pròpia a les mateixes i, finalment, fer una breu comparativa. Analitzaré i valoraré primerament aquestos recursos.

El Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) és una excel·lent eina que ens dona accepcions clares i concises de qualsevol terme que necessitem. L'interfície és prou senzilla i agradable, i personalment m'agrada molt.

Per altra banda, el Diccionari Català-Valencià- Balear no m'ha resultat massa útil. Tal volta resulte més pràctic per a treballar altres matèries, però per a cerques de conceptes matemàtics no m'ha agradat. La mateixa cosa m'ha passat amb el diccionari del'enciclopèdia catalana. Preferisc clarament el DIEC.

Optimot es un “ cercador d'informació lingüística que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana”. La veritat es que és un cercador impressionant, on igualment podem trobar traduccions al castellà, noms de pobles, frases fetes.... el problema es que amb tants resultats, m'ha resultat un poc difícil trobar definicions exactes dels conceptes matemàtics triats. Crec que pot resultar més útil a gent especialitzada a altres matèries.

Termcat, per altra banda, és probablement el millor d'aquestos cercadors a l'hora de cercar conceptes matemàtics. Es defineix com una web que “ té com a missió garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana en els sectors especialitzats i en la societat en general”. Ací podem elegir l'Àrea temàtica a la que farem la nostra cerca. Un excel·lent cercador, en definitiva.

La següent tasca era pareguda a la primera, i havíem d'anar a una enciclopèdia catalana i fer una cerca d'una teoria pròpia de la nostra matèria. Jo vaig triar les Enciclopèdies de Ciències. Aquestes enciclopèdies no ens permeten fer cerques, però podem navegar fàcilment per un menú interactiu i triar la matèria i la teoria que desitgem. Després trobem definicions concises i ben redactades. La veritat és que m'ha agradat

Altra tasca era llegir un document sobre la NETiqueta. Personalment ja coneixia aquest tema, i per tant no tinc massa a afegir més enllà del fet de recomanar a tot el món que utilitze aquest compendi de bones maneres a la xarxa.

L'ultima tasca girava en torn a una pàgina prou interessant: http://www.wordle.net/ . Amb aquest recurs web, podem fer fàcilment núvols de paraules com el que podreu veure al final d'aquest post.

En definitiva, una setmana prou instructiva. Fins la setmana que ve!!

Recomanació d'un vídeo.

Bo, acabem la primera fornada de entrades amb una recomanació d'un vídeo. Un poc d'humor i crítica sempre ve bé, així que recomane aquesta divertida paròdia. No està en català. però és una excel·lent forma de descobrir un programa d'humor i sàtira política en català molt recomanable. Ho aconselle  a tot el món...

Coneixements previs sobre TIC

En aquesta entrada faré una xicoteta exposició que versarà sobre els meus coneixements de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Evidentment, no cal explicar que estem parlant principalment de l'ús de l'ordinador i la xarxa digital a l'àmbit didàctic, encara que també podrien considerar-se com TIC recursos como la fotografia digital (retocada o no), projectors, "tablets" digitals, aplicacions per a telèfons i televisors intel·ligents i, en general, qualsevol peça de "hardware" o "software" que hi haja al mercat o puga aparèixer al futur i siga alhora susceptible de ser utilitzada amb un ús didàctic.
Com a professor de matemàtiques, el recurs TIC principal que he utilitzat ha sigut la recerca on-line de material didàctic i exercicis, a més de l'ús de diversos editors de text com ara l'OpenOffice per a donar un aspecte més professional als examens. A més a més, he utilitzat el projector a l'aula per a recolzar les meues explicacions amb "power points" i en les contades ocasions en que he treballat amb xiquets i xiquetes de primària, he utilitzat jocs didàctics online. Però principalment, el TIC més important que he utilitzat a l'hora de donar classe ha sigut els serveis de missatgeria, ja siga mitjançant el correu electrònic, whatsapp o facebook. El contacte amb l'alumnat és fonamental a l'hora de oferir un servei educatiu de qualitat, i a més a més permet mantindre la proximitat amb l'alumnat que tan necessària resulta en totes les etapes de l'ensenyament.
Sóc conscient del fet que aquesta informació es com a mínim incompleta, però m'he limitat fins ara a anomenar els recursos que he literalment utilitzat al passat. Conec la existència de gran quantitat de aplicacions per a "smartphones" i tauletes digitals relacionades amb la matèria, però fins ara no he pogut experimentar personalment amb les mateixes.

Enllaços que he utilitzat freqüentment:

Google https://www.google.es/: una font excel·lent d'exercicis. La gran quantitat de pàgines i recursos per a les matemàtiques, sumada a la àmplia varietat de nivells educatius amb docència de matemàtiques requereix l'ús d'un bon buscador, encara que de vegades és necessari fer recerques avançades per a poder trobar material interessant.
Wikipedia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada : sempre recomane als alumnes llegir biografies i articles d'història per a poder donar context als conceptes matemàtics. El context històric es fonamental.

Presentació

Resulta un tant estrany per a un blogger realitzar una presentació d'un blog l'única finalitat del qual será realitzar exercicis, tasques i treballs d'una assignatura universitària. Repentinament la part més personal o íntima de tot aquest xicotet món digital desapareix. De totes maneres descobrir una nova forma d'utilitzar blogger sempre és interessant i, a més a més, aprendre nous recursos i tècniques didàctiques és fonamental per a tot professor (o mestre, com vulguem anomenar aquesta feina) que es considere mereixedor d'aquest nom. Així trobem per fi una justificació raonable per disposar-nos a batejar aquest nou i flamant blog. Començem.
Em dic Pau, soc professor de matemàtiques de secundària (actualment aturat, per desgràcia), i he decidit aprofitar per traure'm per fi el curs de capacitació per a l'educació en valencià. Una de les assignatures que espere superar s'anomena " TIC i Dinàmica d'aula aplicades al tractament integral de llengua i continguts (TILC)". La primera tasca a realitzar es la creació d'aquest mateix blog. Durant els pròxims mesos aniré penjant diferents exercicis, a més a més d'anar escrivint un diari setmanal on narraré els avanços setmanals pertinents a l'assignatura. Espere que aquest blog resulti encertat i correcte als professors, interessant als companys de classe i no massa avorrit al ocasional navegant de la xarxa que aparesca (o naufragui, millor dit) per ací.
Per cert, la tasca no tracta sols de fer una entrada. Cal ficar un enllaç i una imatge. Com a enllaç, recomane a tot el món aquesta web: http://titanpad.com/ Titanpad es una eina que ens permet treballar en grup online amb molta facilitat. L'únic problema es que està en anglès però, com que els professors som persones inquisitives per definició, unes quantes paraules a l'idioma de Shakespeare no seràn un problema massa greu.
La imatge escollida es un poc divertida però crec que apropiada per a la ocasió. Al cap i a la fi, aquest simpàtic explorador en certa manera va ser un precursor dels bloggers amb les seves inoblidables cartes per al seu nebot...

Salut, i ens anem llegint...