Tecnologia Mòbil: ¿una eina de futur?

L'últim treball d'aquesta setmana versa sobre els dispositius mòbils i la aplicació dels mateixos a l'educació.

En els últims anys, la tecnologia mòbil ha evolucionat ràpidament fins al punt que, hui per hui, trobem al mercat dispositius amb una capacitat de processament de dades equivalent a la de un ordinador portàtil. A més a més, la evolució d'aquesta capacitat de processament demostra ser inversament proporcional a l'evolució dels preus d'aquestos aparells. Per tant, i dit de forma més senzilla, cada vegada tenim dispositius millors i més econòmics. Això implica que, hui per hui, podem trobar-nos a aules on el 100% dels alumnes tenen smartphones o tabletes digitals. Trobar-nos en una situació com aquesta i no aprofitar-la pense que seria un error greu.

Evidentment, hem d'anar en compte. Per a un grup d'alumnes adolescents, trobar-se a classe amb un dispositiu que serveix per a navegar per la xarxa, per jugar a videojocs o per accedir ràpidament a xarxes socials serà, amb tota seguretat, una temptació que els portarà a realitzar tot tipus de tasques a l'aula excepte les directament relacionades amb la matèria que estiguen cursant. Però és evident que la capacitat de comunicar-nos directament i en qualsevol moment amb els alumnes, la possibilitat que aquestos tenen per accedir a aplicacions educatives al mòbil i el fet que en alguns d'aquestos dispositius, com ara les tabletes, es poden fer directament els treballs son raons de pes que hem de tindre en consideració.

Personalment, pense que utilitzar aquestes eines hui per hui a classe pot ser un poc arriscat si no tenim mecanismes de control adequats, encara que tal volta al futur es construiran mecanismes de control adequats. Però, per altra part, aquestes ferramentes interactives poden ser molt útils a l'hora de comunicar-nos amb els alumnes fora de l'aula per resoldre dubtes, poden ser utilitzades per a fer treballs en grup de forma ràpida, fàcil i eficient, i a més a més podrem fomentar l'ús de programes pedagògics especialment dissenyats per aquests dispositius.

En definitiva, una nova generació de dispositius que ens poden ajudar a fer més eficientment la nostra tasca.  

Diari Setmanal

Aquesta setmana, tocava treballar les xarxes socials. Es tracta d'un tema molt interessant perquè hui per hui, les xarxes socials són una realitat social que ha canviat en profunditat la forma de relacionar-se de les persones, sobretot dels adolescents. Les xarxes ens ofereixen velocitat a l'hora de comunicar-nos, intercanvis vertiginosos de dades i una capacitat de socialització de 24 hores al dia. Evidentment, algun ús didàctic li podrem trobar a tot això.

La primera part de la tasca era, com sempre, un recull d'informació al respecte del tema setmanal. El més destacat de tota aquest muntó d'informació era el tema dels perills a les xarxes socials. Precisament és el tema que més ha donat a parlar al primer exercici de la unitat.

El primer exercici era tan senzill com entrar al fòrum de l'assignatura i llegir i debatre amb els companys sobre les xarxes. Com deia abans, el tema estel·lar era el dels perills a les xarxes.

Personalment, crec que tota activitat humana està carregada d'un percentatge més o menys elevat de perill. Certament, no ens preocupem massa per el fet que un llapis pot convertir-se en una arma mortal a mans de un xiquet, o els danys permanents que podria sofrir si caiguera mentre va en bicicleta. Senzillament assumim que no li clavarà el llapis a l'ull al seu company de classe, o que si li ensenyem les normes bàsiques de circulació no tindrem res a témer quan se'n vaja a jugar. De fet, últimament ja no es parla dels perills de la televisió, els videojocs o els jocs de rol. Hui per hui, aquestes coses estan superades i tenim un nou enemic mortal: les xarxes socials. Contínuament els programes de televisió especialitzats en el drama social ens parlen dels perills d'aquestes noves “ferramentes del mal”: abusos cibernètics, abusos sexuals cibernètics, robatoris, suplantacions d'identitat... tot un ampli sortit de perills els quals els nostres pobres fills segurament estan a punt de sofrir. Però com sempre a l'hora de vore amb els nostres ulls la realitat veiem que els propis crítics d'aquestes perilloses xarxes son usuaris habituals d'aquestes, i que fins i tot moltes vegades fan exercicis tan poc intuïtius com criticar les xarxes a les xarxes. Aquestes son al cap i a la fi ferramentes de comunicació i compartició. A totes les comunitats es poden produir abusos, es pot insultar mitjançant diversos mètodes de comunicació, i qualsevol persona vivent pot ser espiada, assetjada, acaçada o vigilada. Nosaltres som els que fem un ús malintencionat d'aquestes ferramentes. Ensenyem als nostres fills a utilitzar aquestes eines, donem-los uns valors existencials adequats, i s'acabaran aquests problemes.

Per altra banda, el segon exercici m'ha donat l'excusa perfecta per poder utilitzar per fi una xarxa que no hi havia utilitzat encara: twitter. Certament, fa temps ja que em vaig fer un conter a aquesta xarxa, impulsat per la moda i per els gustos de moltes de les meves amistats. Però al final no vaig passar d'entrar un parell de vegades al programa i retwitejar algun comentari al atzar per vore que passava. De fe no recorde ja ni l'usuari ni molt menys la contrasenya, i aquesta pràctica m'ha servit per a renàixer a aquesta xarxa social amb un nou nom. La tasca final ens remet a explorar una xarxa desconeguda i explicar com funciona, i la meva renaixença em dona l'excusa perfecta per a fer un xicotet anàlisi de twitter.

Twitter bàsicament és una xarxa convencional en el sentit de que tenim amics, podem vore quins amics tenen aquestos i, per tant, podem fer nous amics o reforçar antigues amistats. Però incorpora interessants diferències. Primerament, no podem enrotllar-nos massa: tenim una quantitat limitada de caràcters per a escriu-re allò que vullguem comunicar. Açò pot semblar inicialment una limitació, però dona molta dinàmica i agilitat a la xarxa: ràpidament podem vore allò que busquem o que ens interessa, i el que no ens agradi és més fàcil d'ignorar. A més a més, podem ser seguidors de qualsevol persona, la coneguem o no. Si afegim la opció de seguir a persones famoses, empreses o periòdics, tenim una ferramenta amb la qual podem vore ràpidament que pensen els nostres amics, persones que considerem interessants o famosos, tindre accés a noticies amb temps real, y a més a més de vore novetats relacionades amb empreses, programes televisius, o qualsevol cosa que ens agrade. Certament, ha sigut tot un descobriment.

Altra tasca consisteix a parlar de les etiquetes. Les etiquetes son bàsicament paraules-conceptes que ajuntem a una imatge, video, entrada o el que siga per a que poder classificar i trobar millor les coses ja siga al nostre blog o pàgina personal o ja siga a una xarxa social sencera. Com a exemple he triat les etiquetes asociades a una imatge de llapissos que he trobat a flicker:

Es poden trobar les etiquetes a la part inferior dreta

L'ultima part de la primera tasca és donar un exemple d'ús d'una xarxa social amb objectius pedagògics. Com a exemple, ens enllaçaven a un blog on explicaven com treballar amb Instagram, una xarxa social on compartim vídeos i fotografies. Açò m'ha donat una bona idea: el meu exemple seria un treball on els alumnes haurien de fotografiar coses que els recordaren conceptes matemàtics (infinit, successió, suma, resta...) i penjar-los i compartir-los amb els companys a aquesta xarxa. Crec que seria un treball prou interessant. 

I ací acaba el diari d'aquesta setmana. Ens llegim la setmana que ve! 

La llengua i les TIC

Aquesta setmana les tasques que he realitzat han estat molt interessants e instructives. Al cap i a la fi, treballar amb diferents diccionaris i enciclopèdies on-line en valencià sempre és un treball útil ja que son eines que abans o després necessitarem utilitzar tant a l'hora de fer treballs per a aquest curs com a l'hora de realitzar tot tipus de material pedagògic en valencià.

La primera tasca va consistir en visitar una sèrie de diccionaris en català, fer una cerca de paraules associades a l'especialitat pròpia a les mateixes i, finalment, fer una breu comparativa. Analitzaré i valoraré primerament aquestos recursos.

El Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) és una excel·lent eina que ens dona accepcions clares i concises de qualsevol terme que necessitem. L'interfície és prou senzilla i agradable, i personalment m'agrada molt.

Per altra banda, el Diccionari Català-Valencià- Balear no m'ha resultat massa útil. Tal volta resulte més pràctic per a treballar altres matèries, però per a cerques de conceptes matemàtics no m'ha agradat. La mateixa cosa m'ha passat amb el diccionari del'enciclopèdia catalana. Preferisc clarament el DIEC.

Optimot es un “ cercador d'informació lingüística que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana”. La veritat es que és un cercador impressionant, on igualment podem trobar traduccions al castellà, noms de pobles, frases fetes.... el problema es que amb tants resultats, m'ha resultat un poc difícil trobar definicions exactes dels conceptes matemàtics triats. Crec que pot resultar més útil a gent especialitzada a altres matèries.

Termcat, per altra banda, és probablement el millor d'aquestos cercadors a l'hora de cercar conceptes matemàtics. Es defineix com una web que “ té com a missió garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana en els sectors especialitzats i en la societat en general”. Ací podem elegir l'Àrea temàtica a la que farem la nostra cerca. Un excel·lent cercador, en definitiva.

La següent tasca era pareguda a la primera, i havíem d'anar a una enciclopèdia catalana i fer una cerca d'una teoria pròpia de la nostra matèria. Jo vaig triar les Enciclopèdies de Ciències. Aquestes enciclopèdies no ens permeten fer cerques, però podem navegar fàcilment per un menú interactiu i triar la matèria i la teoria que desitgem. Després trobem definicions concises i ben redactades. La veritat és que m'ha agradat

Altra tasca era llegir un document sobre la NETiqueta. Personalment ja coneixia aquest tema, i per tant no tinc massa a afegir més enllà del fet de recomanar a tot el món que utilitze aquest compendi de bones maneres a la xarxa.

L'ultima tasca girava en torn a una pàgina prou interessant: http://www.wordle.net/ . Amb aquest recurs web, podem fer fàcilment núvols de paraules com el que podreu veure al final d'aquest post.

En definitiva, una setmana prou instructiva. Fins la setmana que ve!!

Recomanació d'un vídeo.

Bo, acabem la primera fornada de entrades amb una recomanació d'un vídeo. Un poc d'humor i crítica sempre ve bé, així que recomane aquesta divertida paròdia. No està en català. però és una excel·lent forma de descobrir un programa d'humor i sàtira política en català molt recomanable. Ho aconselle  a tot el món...

Coneixements previs sobre TIC

En aquesta entrada faré una xicoteta exposició que versarà sobre els meus coneixements de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Evidentment, no cal explicar que estem parlant principalment de l'ús de l'ordinador i la xarxa digital a l'àmbit didàctic, encara que també podrien considerar-se com TIC recursos como la fotografia digital (retocada o no), projectors, "tablets" digitals, aplicacions per a telèfons i televisors intel·ligents i, en general, qualsevol peça de "hardware" o "software" que hi haja al mercat o puga aparèixer al futur i siga alhora susceptible de ser utilitzada amb un ús didàctic.
Com a professor de matemàtiques, el recurs TIC principal que he utilitzat ha sigut la recerca on-line de material didàctic i exercicis, a més de l'ús de diversos editors de text com ara l'OpenOffice per a donar un aspecte més professional als examens. A més a més, he utilitzat el projector a l'aula per a recolzar les meues explicacions amb "power points" i en les contades ocasions en que he treballat amb xiquets i xiquetes de primària, he utilitzat jocs didàctics online. Però principalment, el TIC més important que he utilitzat a l'hora de donar classe ha sigut els serveis de missatgeria, ja siga mitjançant el correu electrònic, whatsapp o facebook. El contacte amb l'alumnat és fonamental a l'hora de oferir un servei educatiu de qualitat, i a més a més permet mantindre la proximitat amb l'alumnat que tan necessària resulta en totes les etapes de l'ensenyament.
Sóc conscient del fet que aquesta informació es com a mínim incompleta, però m'he limitat fins ara a anomenar els recursos que he literalment utilitzat al passat. Conec la existència de gran quantitat de aplicacions per a "smartphones" i tauletes digitals relacionades amb la matèria, però fins ara no he pogut experimentar personalment amb les mateixes.

Enllaços que he utilitzat freqüentment:

Google https://www.google.es/: una font excel·lent d'exercicis. La gran quantitat de pàgines i recursos per a les matemàtiques, sumada a la àmplia varietat de nivells educatius amb docència de matemàtiques requereix l'ús d'un bon buscador, encara que de vegades és necessari fer recerques avançades per a poder trobar material interessant.
Wikipedia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada : sempre recomane als alumnes llegir biografies i articles d'història per a poder donar context als conceptes matemàtics. El context històric es fonamental.

Presentació

Resulta un tant estrany per a un blogger realitzar una presentació d'un blog l'única finalitat del qual será realitzar exercicis, tasques i treballs d'una assignatura universitària. Repentinament la part més personal o íntima de tot aquest xicotet món digital desapareix. De totes maneres descobrir una nova forma d'utilitzar blogger sempre és interessant i, a més a més, aprendre nous recursos i tècniques didàctiques és fonamental per a tot professor (o mestre, com vulguem anomenar aquesta feina) que es considere mereixedor d'aquest nom. Així trobem per fi una justificació raonable per disposar-nos a batejar aquest nou i flamant blog. Començem.
Em dic Pau, soc professor de matemàtiques de secundària (actualment aturat, per desgràcia), i he decidit aprofitar per traure'm per fi el curs de capacitació per a l'educació en valencià. Una de les assignatures que espere superar s'anomena " TIC i Dinàmica d'aula aplicades al tractament integral de llengua i continguts (TILC)". La primera tasca a realitzar es la creació d'aquest mateix blog. Durant els pròxims mesos aniré penjant diferents exercicis, a més a més d'anar escrivint un diari setmanal on narraré els avanços setmanals pertinents a l'assignatura. Espere que aquest blog resulti encertat i correcte als professors, interessant als companys de classe i no massa avorrit al ocasional navegant de la xarxa que aparesca (o naufragui, millor dit) per ací.
Per cert, la tasca no tracta sols de fer una entrada. Cal ficar un enllaç i una imatge. Com a enllaç, recomane a tot el món aquesta web: http://titanpad.com/ Titanpad es una eina que ens permet treballar en grup online amb molta facilitat. L'únic problema es que està en anglès però, com que els professors som persones inquisitives per definició, unes quantes paraules a l'idioma de Shakespeare no seràn un problema massa greu.
La imatge escollida es un poc divertida però crec que apropiada per a la ocasió. Al cap i a la fi, aquest simpàtic explorador en certa manera va ser un precursor dels bloggers amb les seves inoblidables cartes per al seu nebot...

Salut, i ens anem llegint...