divendres, 24 de gener de 2014

Diari Setmanal

Aquesta setmana, tocava treballar les xarxes socials. Es tracta d'un tema molt interessant perquè hui per hui, les xarxes socials són una realitat social que ha canviat en profunditat la forma de relacionar-se de les persones, sobretot dels adolescents. Les xarxes ens ofereixen velocitat a l'hora de comunicar-nos, intercanvis vertiginosos de dades i una capacitat de socialització de 24 hores al dia. Evidentment, algun ús didàctic li podrem trobar a tot això.
La primera part de la tasca era, com sempre, un recull d'informació al respecte del tema setmanal. El més destacat de tota aquest muntó d'informació era el tema dels perills a les xarxes socials. Precisament és el tema que més ha donat a parlar al primer exercici de la unitat.
El primer exercici era tan senzill com entrar al fòrum de l'assignatura i llegir i debatre amb els companys sobre les xarxes. Com deia abans, el tema estel·lar era el dels perills a les xarxes.
Personalment, crec que tota activitat humana està carregada d'un percentatge més o menys elevat de perill. Certament, no ens preocupem massa per el fet que un llapis pot convertir-se en una arma mortal a mans de un xiquet, o els danys permanents que podria sofrir si caiguera mentre va en bicicleta. Senzillament assumim que no li clavarà el llapis a l'ull al seu company de classe, o que si li ensenyem les normes bàsiques de circulació no tindrem res a témer quan se'n vaja a jugar. De fet, últimament ja no es parla dels perills de la televisió, els videojocs o els jocs de rol. Hui per hui, aquestes coses estan superades i tenim un nou enemic mortal: les xarxes socials. Contínuament els programes de televisió especialitzats en el drama social ens parlen dels perills d'aquestes noves “ferramentes del mal”: abusos cibernètics, abusos sexuals cibernètics, robatoris, suplantacions d'identitat... tot un ampli sortit de perills els quals els nostres pobres fills segurament estan a punt de sofrir. Però com sempre a l'hora de vore amb els nostres ulls la realitat veiem que els propis crítics d'aquestes perilloses xarxes son usuaris habituals d'aquestes, i que fins i tot moltes vegades fan exercicis tan poc intuïtius com criticar les xarxes a les xarxes. Aquestes son al cap i a la fi ferramentes de comunicació i compartició. A totes les comunitats es poden produir abusos, es pot insultar mitjançant diversos mètodes de comunicació, i qualsevol persona vivent pot ser espiada, assetjada, acaçada o vigilada. Nosaltres som els que fem un ús malintencionat d'aquestes ferramentes. Ensenyem als nostres fills a utilitzar aquestes eines, donem-los uns valors existencials adequats, i s'acabaran aquests problemes.
Per altra banda, el segon exercici m'ha donat l'excusa perfecta per poder utilitzar per fi una xarxa que no hi havia utilitzat encara: twitter. Certament, fa temps ja que em vaig fer un conter a aquesta xarxa, impulsat per la moda i per els gustos de moltes de les meves amistats. Però al final no vaig passar d'entrar un parell de vegades al programa i retwitejar algun comentari al atzar per vore que passava. De fe no recorde ja ni l'usuari ni molt menys la contrasenya, i aquesta pràctica m'ha servit per a renàixer a aquesta xarxa social amb un nou nom. La tasca final ens remet a explorar una xarxa desconeguda i explicar com funciona, i la meva renaixença em dona l'excusa perfecta per a fer un xicotet anàlisi de twitter.

Twitter bàsicament és una xarxa convencional en el sentit de que tenim amics, podem vore quins amics tenen aquestos i, per tant, podem fer nous amics o reforçar antigues amistats. Però incorpora interessants diferències. Primerament, no podem enrotllar-nos massa: tenim una quantitat limitada de caràcters per a escriu-re allò que vullguem comunicar. Açò pot semblar inicialment una limitació, però dona molta dinàmica i agilitat a la xarxa: ràpidament podem vore allò que busquem o que ens interessa, i el que no ens agradi és més fàcil d'ignorar. A més a més, podem ser seguidors de qualsevol persona, la coneguem o no. Si afegim la opció de seguir a persones famoses, empreses o periòdics, tenim una ferramenta amb la qual podem vore ràpidament que pensen els nostres amics, persones que considerem interessants o famosos, tindre accés a noticies amb temps real, y a més a més de vore novetats relacionades amb empreses, programes televisius, o qualsevol cosa que ens agrade. Certament, ha sigut tot un descobriment.
Altra tasca consisteix a parlar de les etiquetes. Les etiquetes son bàsicament paraules-conceptes que ajuntem a una imatge, video, entrada o el que siga per a que poder classificar i trobar millor les coses ja siga al nostre blog o pàgina personal o ja siga a una xarxa social sencera. Com a exemple he triat les etiquetes asociades a una imatge de llapissos que he trobat a flicker:

Es poden trobar les etiquetes a la part inferior dreta

L'ultima part de la primera tasca és donar un exemple d'ús d'una xarxa social amb objectius pedagògics. Com a exemple, ens enllaçaven a un blog on explicaven com treballar amb Instagram, una xarxa social on compartim vídeos i fotografies. Açò m'ha donat una bona idea: el meu exemple seria un treball on els alumnes haurien de fotografiar coses que els recordaren conceptes matemàtics (infinit, successió, suma, resta...) i penjar-los i compartir-los amb els companys a aquesta xarxa. Crec que seria un treball prou interessant. 
I ací acaba el diari d'aquesta setmana. Ens llegim la setmana que ve! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada