Aquesta setmana, tocava treballar les
xarxes socials. Es tracta d'un tema molt interessant perquè hui per
hui, les xarxes socials són una realitat social que ha canviat en
profunditat la forma de relacionar-se de les persones, sobretot dels
adolescents. Les xarxes ens ofereixen velocitat a l'hora de
comunicar-nos, intercanvis vertiginosos de dades i una capacitat de
socialització de 24 hores al dia. Evidentment, algun ús didàctic
li podrem trobar a tot això.
La primera part de la tasca era, com
sempre, un recull d'informació al respecte del tema setmanal. El més
destacat de tota aquest muntó d'informació era el tema dels perills
a les xarxes socials. Precisament és el tema que més ha donat a
parlar al primer exercici de la unitat.
El primer exercici era tan senzill com
entrar al fòrum de l'assignatura i llegir i debatre amb els companys
sobre les xarxes. Com deia abans, el tema estel·lar era el dels
perills a les xarxes.
Personalment, crec que tota activitat
humana està carregada d'un percentatge més o menys elevat de
perill. Certament, no ens preocupem massa per el fet que un llapis
pot convertir-se en una arma mortal a mans de un xiquet, o els danys
permanents que podria sofrir si caiguera mentre va en bicicleta.
Senzillament assumim que no li clavarà el llapis a l'ull al seu
company de classe, o que si li ensenyem les normes bàsiques de
circulació no tindrem res a témer quan se'n vaja a jugar. De fet,
últimament ja no es parla dels perills de la televisió, els
videojocs o els jocs de rol. Hui per hui, aquestes coses estan
superades i tenim un nou enemic mortal: les xarxes socials.
Contínuament els programes de televisió especialitzats en el drama
social ens parlen dels perills d'aquestes noves “ferramentes del
mal”: abusos cibernètics, abusos sexuals cibernètics, robatoris,
suplantacions d'identitat... tot un ampli sortit de perills els quals
els nostres pobres fills segurament estan a punt de sofrir. Però com
sempre a l'hora de vore amb els nostres ulls la realitat veiem que
els propis crítics d'aquestes perilloses xarxes son usuaris
habituals d'aquestes, i que fins i tot moltes vegades fan exercicis
tan poc intuïtius com criticar les xarxes a les xarxes. Aquestes son
al cap i a la fi ferramentes de comunicació i compartició. A totes
les comunitats es poden produir abusos, es pot insultar mitjançant
diversos mètodes de comunicació, i qualsevol persona vivent pot ser
espiada, assetjada, acaçada o vigilada. Nosaltres som els que fem un
ús malintencionat d'aquestes ferramentes. Ensenyem als nostres fills
a utilitzar aquestes eines, donem-los uns valors existencials
adequats, i s'acabaran aquests problemes.
Per altra banda, el segon exercici m'ha
donat l'excusa perfecta per poder utilitzar per fi una xarxa que no
hi havia utilitzat encara: twitter. Certament, fa temps ja que em
vaig fer un conter a aquesta xarxa, impulsat per la moda i per els
gustos de moltes de les meves amistats. Però al final no vaig passar
d'entrar un parell de vegades al programa i retwitejar algun
comentari al atzar per vore que passava. De fe no recorde ja ni
l'usuari ni molt menys la contrasenya, i aquesta pràctica m'ha
servit per a renàixer a aquesta xarxa social amb un nou nom. La
tasca final ens remet a explorar una xarxa desconeguda i explicar com
funciona, i la meva renaixença em dona l'excusa perfecta per a fer
un xicotet anàlisi de twitter.
Twitter bàsicament
és una xarxa convencional en el sentit de que tenim amics, podem
vore quins amics tenen aquestos i, per tant, podem fer nous amics o
reforçar antigues amistats. Però incorpora interessants
diferències. Primerament, no podem enrotllar-nos massa: tenim una
quantitat limitada de caràcters per a escriu-re allò que vullguem
comunicar. Açò pot semblar inicialment una limitació, però dona
molta dinàmica i agilitat a la xarxa: ràpidament podem vore allò
que busquem o que ens interessa, i el que no ens agradi és més
fàcil d'ignorar. A més a més, podem ser seguidors de qualsevol
persona, la coneguem o no. Si afegim la
opció de seguir a persones famoses, empreses o periòdics, tenim una
ferramenta amb la qual podem vore ràpidament que pensen els nostres
amics, persones que considerem interessants o famosos, tindre accés
a noticies amb temps real, y a més a més de vore novetats
relacionades amb empreses, programes televisius, o qualsevol cosa que
ens agrade. Certament, ha sigut tot un descobriment.
Altra tasca consisteix a parlar de les etiquetes. Les etiquetes son bàsicament paraules-conceptes que ajuntem a una imatge, video, entrada o el que siga per a que poder classificar i trobar millor les coses ja siga al nostre blog o pàgina personal o ja siga a una xarxa social sencera. Com a exemple he triat les etiquetes asociades a una imatge de llapissos que he trobat a flicker:
Es poden trobar les etiquetes a la part inferior dreta
L'ultima part de la primera tasca és donar un exemple d'ús d'una xarxa social amb objectius pedagògics. Com a exemple, ens enllaçaven a un blog on explicaven com treballar amb Instagram, una xarxa social on compartim vídeos i fotografies. Açò m'ha donat una bona idea: el meu exemple seria un treball on els alumnes haurien de fotografiar coses que els recordaren conceptes matemàtics (infinit, successió, suma, resta...) i penjar-los i compartir-los amb els companys a aquesta xarxa. Crec que seria un treball prou interessant.
I ací acaba el diari d'aquesta setmana. Ens llegim la setmana que ve!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada