dimarts, 11 de febrer de 2014

Maquinari TIC

Aquesta setmana hem treballat un tema que probablement generarà en un futur immediat una eclosió de noves metodologies i propostes didàctiques: el maquinari TIC.
Quan parlem de maquinari TIC, ens referim a tot tipus d'aparell tecnològic susceptible de ser utilitzat a l'aula, com ara ordinadors o càmeres de vídeo però, principalment, parlem de tauletes tàctils i pissarres digitals.

Les tauletes tàctils, o tauletes digitals interactives (TDI) han aparegut recentment al mercat, però en els pocs anys que porten a la venda han aconseguit establir-se amb força a la vida quotidiana gràcies a uns preus cada vegada més competitius i a la gran quantitat d'aplicacions centrades en aquestes que existeixen. De fet actualment hi ha un lucratiu mercat en expansió dedicat completament a la creació d'aplicacions per a tauletes i smartphones. Hi trobem aplicacions de tot tipus i, evidentment, també hi trobem aplicacions susceptibles de ser utilitzades a l'aula o d'altres que directament estan concebudes com aplicacions didàctiques. La seva facilitat d'us, les seves possibilitats audiovisuals i la seva lleugeresa i compacitat son els seus millors avantatges. 

Les pissarres digitals  són, tanmateix, uns aparells que tenen uns costos cada vegada més econòmics i que ,a més a més, tenen una evident orientació didàctica. Ja fa temps que s'utilitzen les pissarres digitals: un ordinador amb un projector és bàsicament una pissarra digital no interactiva. Si utilitzem com a fons del projector una pantalla blanca interactiva, tindrem una autèntica PDI (pissarra digital interactiva) encara que normalment associem la paraula PDI als nous panells tàctils que estan eixint all mercat i que son, literalment, tauletes gegants que poden utilitzar-se com a pissarra però, tanmateix, poden posar-se en horitzontal i convertir-se en taules digitals.
Un altre model de PDI que ens presenten en el text m'agrada tant que no puc resistir-me a compartir-lo al blog:



Si analitzem un poc tota aquesta ona d'informació, ens trobem amb una gran quantitat d'aparells nous que poden literalment revolucionar la metodologia didàctica actual Però, evidentment, no tot son avantatges i ens trobem amb una petita quantitat de problemes.
Primerament, cal ajustar la metodologia didàctica a aquestes eines si volem que tinguen algun sentit a l'aula. Evidentment, a determinades àrees resulta molt senzill utilitzar aquestes ferramentes i l'assumpte es converteix en una qüestió de voluntat de treball i renovació per part del docent. Així, aquests aparells poden optimitzar i dinamitzar les classes de assignatures “visuals” com història o biologia amb poc esforç si s'afegeixen fotografies, animacions o vídeos a les tècniques didàctiques més tradicionals. Però altres àrees requereixen més treball i dedicació per a aconseguir aquest objectiu i resulta patent que a les matèries proposades com a exemple es poden fer cosses més interessants amb una PDI que ficar vídeos.
A més a més, a aquests problemes d'adaptació i renovació hem d'afegir l'alt cost d'aquests aparells. En temps de continues retallades i envoltats d'aquest paradigma auster que envolta els serveis públics, plantejar aquestes qüestions pot parèixer en certa mesura utòpic, sobretot tenint en compte la de vegades qüestionable inversió prèvia que s'ha realitzat en tecnologia als centres educatius..

Sincerament, pense que aquests problemes no han de fer-nos oblidar les possibilitats d'aquests avanços tecnològics ni poden utilitzar-se com a excusa per a no millorar les competències pròpies a aquestes àrees. Aquestes eines hui per hui tenen ja una gran quantitat de recursos a la web i la feina d'un bon educador ha d'incloure la recerca i anàlisi constant d'aquestes novetats i, tanmateix, un bon professional hauria de fer l'esforç de dominar aquests recursos per poder crear-ne nous i compartir-los amb la resta de comunitat docent. A més a més, amb un esperit i una voluntat adequades alguns problemes econòmics podrien mitigar-se. Al cap i a la fi, demanem als pares tots els anys que facen un desemborsament important en llibres. Si generarem nosaltres mateixos material didàctic digital que pogueren utilitzar els alumnes substituint aquests llibres, i juntament amb els baixos preus que tenen les TDI, podríem recomanar als pares i mares d'alumnes que compraren tauletes als seus fills i encara els eixiria més econòmic que comprar tants llibres. Normalitzar aquesta situació faria més fàcil per als centres fer els desemborsaments associats a les PDI i a les connexions wi-fi que aquestes eines necessiten Tot això sense necessitar una inversió forta per part de la conselleria educativa pertinent.

Amb voluntat, tot és possible 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada